Visca el 1 de maig

Celebram un 1 de maig carregats de raons. Aquest primer de maig és el de la constatació de les mentides i falses promeses del PP, la constatació del fracàs de la política econòmica dels diferents governs i de la constatació de que estan emprant la crisis com pretexte per implantar el seu model de societat, incompatible amb l'estat del benestar.

Hem arribat a la escandalosa xifra de 6,2 milions d'aturats, 169.000 persones a les nostres illes es troben sense feina. Els joves, gent de la meva generació, persones formades que han fet tot el que se'ls havia demanat, es troben tornant a ca seva, visquent amb els seus pares, sense més expectativa que partir a Alemanya a cercar-se la vida. I això el PP ho veu positiu, mobilitat exterior li diuen, esperit aventurer. Jo li dic hipocresia i mentida. És exili, com el que varen patir els nostres avis per la desesperança i la pobresa.

L'atur de llarga durada per les persones que tenen més de 45 anys s'ha convertit en una veritable xacra. I ni un euro propi en polítiques actives d'ocupació, cap pla de xoc específic per aquest col.lectius, es redueixen prestacions (que per ells és un element motivador) i es dificulta anticipar la jubilació.

Anam cap a un carreró sense sortida. Les polítiques de retallades i reducció del dèficit, les polítiques d'austeritat no són bones per generar llocs de feina, tot el contrari, generen patiment i misèria.

Necessitam estimular l'economia per generar llocs de feina, necessitam que les institucions públiques es comprometin amb els serveis públics, amb moure doblers i que ho facin bé, planificant el nostre futur, des de la igualtat. No val repetir les fórmules del passat, de voler créixer a base de ciment, d'espanyar el territori, de permetre macro-hotels a Sa Ràpita o de nous camps de golfs a Mallorca, quan en tenim més de 20.

Hem d'apostar per la cohesió social i el medi ambient. No podem convertir-nos en el femer d'Europa només perquè a alguns no els hi surtin els comptes i només es mirin les butxaques. Importar fems de fora és una ruïna econòmica, turística i ambiental.

 

Ens hem de reinventar sense afegir ciment, posant en valor el que ens fa diferents, el nostre paisatge, com la nostra Serra de Tramuntana, patrimoni de la humanitat. I cal fer-ho des del diàleg, una cosa que no entra dins del cap del PP, amb un gran compromís contra la precarietat i pobresa. Per això, els socialistes reivindicam una renta de ciutadania a la nostra CCAA, un sou mínim pels que menys tenen o que de sobte, amb aquesta crisis, es veuen sense res, per què puguin viure amb dignitat, per que en el fons se tracta d'això, de la dignitat, de la vida digna que el Partit Popular està destruint i que tant va costar als governs del PSOE de fer, perquè recordem-ho, ha estat el Partit Socialista qui ha crear l'estat del benestar, una conquesta de la ciutadania, un patrimoni de tothom que el el PP està destruint.

El PP va enganar a la ciutadania per accedir al poder i ara tenen la barra de demanar-nos paciència. Paciència davant la destrucció de llocs de feina i la previsió d'acabar la legislatura amb més atur, paciència davant les agressions que pateix el nostre Estat del Benestar, que estam patint nosaltres com a ciutadans i ciutadanes.

El PP ha mentit quan deia que no tocaria la sanitat, que ha passat de ser un dret universal a un objecte de consum, vinculada a tenir doblers,

varen enganar a les persones grans diguent que augmentarien les seves pensions, quan la realitat és que han pujat l'IRPF i tot s'ha encarit. I damunt els pensionistes s'han de co-pagar els medicament, el transport sanitari no urgent i determinats productes. El drama és que un 17% dels jubilats no retiren els seus medicaments per què no poden. Entre dinar i medicar-se trien lo primer.

Amb una contra-reforma de l'educació que no està pactada amb la comunitat educativa sinó amb els bisbes. Que és una carrera d'obstacles pels estudiants i que cerca que només estudiïn els que més tenen i així només ells puguin accedir a les feines més qualificades i als llocs de poder, i així, els de sempre, els treballadors i treballadores siguem 'carne de cañon'. Es tanca el cercle entre reforma laboral i contra-reforma educativa.

Si han trobat doblers per concertar amb les privades, o per perdonar als delinquents fiscals, o per subvencionar amb els doblers públics assegurances metges privades, i per rescatar als bancs, n'han de trobar per garantir els serveis públics essencials, per rescatar les persones, actuant front a la pobresa, l'exclusió social i els desnonaments.

On sí sembla que estan decidits a complir el seu programa electoral és amb les tisores dels drets i llibertats de les dones. Ens volen fer retrocedir 30 anys, limitant el nostre dret a decidir quan ser mares. Amb una reforma de la llei de l'avortament que només contenta als sectors més extremistes de la societat, als hereus de la moral nacional-catòlica.

  El PP està emprant la crisi com excusa per implantar el seu model de societat. Una societat amb manco serveis públics, amb manco estat corrector de les desigualtats socials, perquè volen que la iniciativa privada, el mercat, ho devori tot, sacrificant la justícia social, sacrificant la igualtat d'oportunitats i sacrificant la solidaritat.

És ideologia pura aquesta reforma laboral que ha trencat els equilibris de la democràcia entre treballadors i patronal, una reforma laboral que ha donat tot el poder als empresaris perquè puguin acomiadar gratis, modificar les condicions laborals com vulguin i davallar els nostres salaris.

Una reforma laboral que ha estat un regal de la dreta a la CEOE, en la tònica ideològica de la que ha estat una de les persones més nocives per a Europa els darrers 30 anys per les seves polítiques neoliberals, na Margaret Thacther. Desarmant els sindicats, despullant als treballadors dels seus drets i privatitzant tot el que es posava per endavant.

I que quedi ben clar: el PSOE derogarà aquesta reforma laboral en tornar governar. 

Aquest 1 de maig hem de desemmascarat les polítiques del PP. Aquestes són les seves receptes, les seves polítiques perquè és la seva manera de veure el món i la societat. Hi ha altres maneres, altres polítiques i les hem de reivindicar amb més contundència que mai.

El Partit Socialista ho estam fent a cadascuna de les institucions on estam, defensant l'estat del benestar, els drets i les llibertats, i posant alternatives damunt de la mesa: pla contra la pobresa, llei d'insolvència singular per rebaixar els preus de les hipoteques de les persones que no les poden pagar, proposant mesures de lloguer social, inclús com a Andalusia d'expropiació temporal del ús de l'habitatge propietat d'una entitat per famílies amb insolvència sobrevinguda, o que no ingressin més de 21.000 euros al any. Mesura molt similar a la que ja vàrem implantar els socialistes en 2009-2010, a través d'un conveni amb les entitats bancàries.

Els socialistes defensam altres vies, basta ja d'austericidi que ens ofega i ens mata com a societat.

Són possibles altres polítiques, aquestes, que quedi molt clar són les de la dreta europea i espanyola, imposades per la banca alemanya, per na Merkel i que gustosament segueix en Rajoy, en Bauzá i na Salom. Front a aquesta manera de fer política i reduir la política, lo públic i les institucions, hem de reivindicar més política, més compromís polític de la ciutadania, una política carregada d'ètica i servei públic.  

Convençuts que només des de la política d'esquerres podrem revertir aquesta situació, subjectant els mercats que no són democràtics, i defensant que la política ha de planificar l'economia i que aquesta ha de tenir utilitat social, ha de revertir socialment.

L'alternativa passa pel Partit Socialista. 

Feliç dia dels treballadors i treballadores i que no decaigui la lluita!