Un dret bàsic de les dones

Des de 1990 el 28 de setembre representa una cita ineludible per al feminisme mundial que segueix reivindicant el dret a la interrupció voluntària de l'embaràs com un dret bàsic de les dones.

Al nostre país, estam una passa més a prop de la conquesta d’aquest dret gràcies a la llei sobre Salut Sexual i Reproductiva, que després de la seva aprovació en el Consell de Ministres comença la via Parlamentària.
El concepte de salut sexual i reproductiva es va forjar a la Conferència Internacional sobre Població i Desenvolupament, a El Caire l’any 1994, suposant l’acord i consens de 179 Estats. Tal concepte implica la capacitat de gaudir d'una vida sexual sana i sense riscos, i la llibertat per decidir procrear o no. Documents, resolucions i recomanacions internacionals posteriors han aprofundit en aquest concepte provocant en els països europeus una despenalització de l'avortament lliure.

Malgrat els reconeixements internacionals cap els drets de les dones i el seu apoderament, les forces conservadores i fonamentalistes empenyen en tot el món per restringir-los subordinant les dones, controlant els seus cossos amb tots tipus de violència, inclosa la institucional. A Espanya, el Partit Popular amb un discurs pseudo feminista envers la igualtat de gènere (picada d’ullet electoralista a les dones, com a Iran amb la incorporació d’una dona Ministra) es posiciona contrari a una reforma que implica més educació sexual i l’opció d’interrompre voluntàriament un embaràs no desitjat, opció que a una Espanya democràtica del Segle XXI, encara no tenen les dones. Record que actualment només és possible avortar en cas de violació, malformació fetal o risc psicològic per a la mare. Aquest tercer supòsit, aplicat laxament ha suposat un baló d’oxigen per a moltes dones, ja que l’altre opció sempre és la clandestinitat amb nul·les garanties mèdiques i d’higiene.
Molts de països del nostre entorn regulen l'avortament a través d'una llei de salut pública i el tenen despenalitzat. En el cas de Gran Bretanya i Holanda, tenen lleis de terminis fins la setmana 22; a Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Finlàndia, França, Itàlia, Suècia i Portugal, les lleis combinen un termini (entre 10 i 16 setmanes) amb indicacions (cas malformació greus, riscs per la dona o el fetus).
La proposta del Govern Socialista de José Luis Rodríguez Zapatero va en aquesta línia. Una Llei de Salut Sexual i Reproductiva que respongui des d'un plantejament integral als drets fonamentals relacionats amb la salut sexual i reproductiva: el dret a l'educació sexual, el dret a la reproducció (per tant d'accedir amb equitat als mètodes de control de natalitat) i el dret a decidir en cas d'un embaràs no desitjat en les primeres setmanes de gestació, traient l’avortament lliure del Codi Penal.

Per garantir aquests drets el Govern prioritzarà l'atenció a la salut sexual, la formació als professionals de la salut des d'una perspectiva de gènere i la promoció de la salut sexual des de la premissa de què dones i homes són coresposanbles en les activitats relacionades amb l'anticoncepció, el sexe segur, davant els embarassos no desitjats, dels vincles afectius, etc.

Aquest marc possibilitarà el desplegament per l'exercici d'un dret, que no vol dir una obligació. Es crea un marc on les diferents i legítimes opcions de les persones puguin conviure amb llibertat i respecte. Aquesta llei obrirà les portes a aquelles dones que no volen continuar amb un embaràs atorgant-les sobirania i llibertat dintre de les primeres 14 setmanes, termini que permet conjugar - equilibri constitucional- els drets de les dones amb l'obligació de l'Estat de protegir la vida embrionària. Se milloraran les garanties legals per les dones i els professionals de la salut, i la IVE (interrupció voluntària de l’embaràs) s’inclourà aquesta prestació dintre de la cartera de prestacions sanitàries públiques, el que permetrà un millor control.

La majoria de dones i homes d'aquest país és sensible i favorable a aquesta proposta, ja que recull les necessitats del carrer, de les dones quotidianes, que han pogut comprovar que el reconeixement de drets i llibertats sempre han vengut de la mà del Partit Socialista. Front a aquesta vocació de més llibertats i drets, estan els de sempre, amenaçant, coartant, reprimint la ciutadania i negant el dret de les dones a la salut sexual i reproductiva. Que el renou de la por i la desconfiança dels qui per una banda volen rebaixar l’edat penal dels menors de 14 anys, i per altra neguen la capacitat d’una jove de 17 per decidir sobre la seva maternitat, no ens allunyi de la vertadera dimensió d’aquesta reforma històrica per les dones d’aquest país.