miércoles, 25 de febrero de 2015

UN PROJECTE PEL CANVI SEGUR



Aquest passat cap de setmana els Socialistes de Mallorca hem celebrat una Convenció Municipal on hem pogut debatre i aprovar les línies mestres del municipalisme i del Consell Insular pels propers anys. La Convenció ha estat la conclusió d'un procés de participació ciutadana sense precedents, a través de les diferents Assemblees Obertes que hem fet arreu de tota Mallorca, el que ens ha permès contrastar idees i sensacions amb més de mil persones, escoltar el que els ciutadans i ciutadanes dels nostres municipis reclamen, percebre de manera directa les seves mancances i necessitats, recollint-les així en el document que finalment hem aprovat amb més de 300 propostes. 

El què ens reclamen els ciutadans i ciutadanes és molt bàsic. No volen macroprojectes ni grans pressupostos. No volen pompositats. Volen feina i viure decentment, volen el millor per les seves famílies, un futur pels seus fills i filles, uns serveis públics que funcionin, uns Ajuntaments i Consell que els hi donin resposta quan ho necessiten.

Per poder donar resposta a les inquietuds ciutadanes i des de la convicció de què les institucions, quant més properes millor, volem enfortir els Ajuntaments -com a vertebradors de la cohesió social- i el Consell de Mallorca -com Ajuntament d'Ajuntaments i òrgan de govern de Mallorca-.

A Mallorca la nostra indústria és el turisme, ara bé, necessitam altre turisme. Un turisme que posi en valor l'entorn, que sigui sostenible i competitiu, que generi llocs de treball de qualitat i redistribueixi la riquesa que genera. Sabem que el nostre gran mal és l'estacionalitat. Per això, impulsarem l'altra Mallorca, el destí de qualitat, la promoció dels trets diferencials com la cultura, el patrimoni natural, el paisatge, turisme esportiu i la nostra Serra de Tramuntana. També cal apostar per nous sectors i activitats emergents, com l'audiovisual a través de la Mallorca Film Comission, les noves tecnologies, les activitats lligades a l'agricultura i ramaderia, el paisatge i el producte local. Una destinació de qualitat és incompatible amb la importació de fems, per això aturarem, des del minut ú, la importació de fems estrangers, revocant les autoritzacions que permeten importar residus d'Irlanda, Colari i Tufino i modificarem el contracte amb TIRME per tal de treure del seu àmbit d'aplicació el tractament i la incineració de fems estrangers.

A diferència del què ha fet el Partit Popular, que ha quedat de mans plegades per ajudar a estimular l’economia, impulsarem “Plans de xoc d'ocupació local”, “Pactes socials de responsabilitat social corporativa” entre els Ajuntaments i les empreses que fan feina al municipi i tornarem a potenciar les figures dels Agents de Desenvolupament Local per tal de donar suport a l'activitat econòmica dels pobles. Posarem en marxa projectes per aturats de llarga durada, amb activitats de formació i treballarem d’una manera valenta i decidida contra l'explotació laboral i contra la precarietat. Per això, incidirem molt en la contractació de qualitat i amb salaris dignes, mitjançant la inclusió de clàusules socials que contemplin la contractació a les plantilles de persones en exclusió social o col·lectius de difícil ocupabilitat, com són els majors de 45 anys. Estarem especialment vigilants en el fet de que les empreses adjudicatàries compleixin amb les seves obligacions salarials i els drets laborals, tant en el procés de contractació com execució del contracte, i no admetrem que les baixes en els preus de contractació que realitzin les empreses recaiguin sobre les esquenes dels treballadors i treballadores, que són la baula més dèbil de la cadena.

A nivell social el nostre compromís és bloquejar fins derogar la reforma de l’administració local de Mariano Rajoy, que cerca allunyar i privatitzar els serveis públics. Mantindrem les competències socials dels Ajuntaments, aprovarem la cartera de serveis socials perquè tothom sàpiga quins drets té i posarem en marxa, en els primers tres mesos de govern, un Pla contra la pobresa, especialment la infantil. Impulsarem la llei de dependència, amb un Pla d'inversions a les residències, per tal de reconvertir places per a persones amb dependència, i disminuirem llistes d'espera. Inclourem Mallorca a la xarxa de ciutats amigables i accessibles, amb un compromís de crear un departament d'accessibilitat dins la conselleria competent i impulsarem la igualtat de gènere a través dels Plans d’Igualtat i la Direcció Insular d’Igualtat.

Quan milers de famílies no han pogut encendre la calefacció ni fer front a les factures d’energia han trobat enfront uns governs que han reduït la partida en emergències socials. La nostra proposta és que cap família en situació de pobresa es vegi sense subministrament energètic bàsic (aigua, electricitat, gas) per no poder pagar les seves factures. Per atendre aquestes necessitats crearem d'immediat un Servei d'Urgències Socials les 24 hores 365 dies, per atendre persones en situació d'emergència social, violència de gènere, desnonaments o manca de diners per pagaments urgents. Impulsarem també lloguers socials amb entitats bancàries, entitats sense ànim de lucre i propietaris.

Els mallorquins i mallorquines valoren i respecten el paisatge, el volen gaudir. No entenen l’obsessió malaltissa d’aquesta dreta per destrossar-lo. Ens reclamen un urbanisme assenyat, una bona política de mobilitat i de transport públic. La idea és reforçar els serveis de transports intermunicipals entre els pobles i els centres educatius de referència, un transport públic que faciliti la connexió entre els diferents nuclis urbans del poble, fora vila i Ciutat. Tendrem especial cura de les polítiques de residus i de l’aigua. Ens comprometem a estudiar la viabilitat de remunicipalitzar aquest servei públic, entenent que es tracta d'un dret essencial i no únicament d’un bé de consum. En la lluita contra el canvi climàtic proposam el “Pacte de Batles i Batlesses per a un nou model energètic” que integri sistemes de residus de recollida porta a porta, gestió de la fracció orgànica per generar compost de qualitat per a ús domèstic i implantació de sistemes de dipòsit, devolució i retorn. Modificarem normatives per aplicar el principi “qui contamina, paga” i introduirem clàusules ambientals que promoguin la contractació de fonts renovables, vehicles elèctrics, parcs renovables a zones de baix impacte, plans de mobilitat urbana, etc.

Els Ajuntaments han de facilitar-li la vida a la gent i ser accessibles en diferents horaris. Per tant, els seus espais oferiran algun capvespre atenció ciutadana i adaptaran les seves escoletes a les necessitats reals de conciliació familiar. No té sentit tenir espais públics com escoles tancades els horabaixa, per tant, obrirem aquests espais pels infants, joves, amb activitats d’oci alternatiu i familiar. Les institucions s'han de convertir en baluards de la defensa de les llibertats ciutadanes. Per tant, ens oposarem i derogarem les anomenades “ordenances cíviques”, que han servit com a coartada ideològica per retallar llibertat d'expressió i altres drets. Apostam per sistemes de control de qualitat democràtica, per tal que la ciutadania pugui fiscalitzar més i millor l'acció de govern, amb mecanismes d'elaboració de pressuposts participatius, Consells i/o Assemblees Ciutadanes  i la creació de la figura del Defensor de la Ciutadania allà on sigui possible. A través de les webs municipals facilitarem informació municipal i relativa als membres de la corporació, com l’agenda pública, declaracions d'ingressos i patrimonis i el currículum dels regidors. Els plens es realitzaran en horari de capvespre per fomentar la participació ciutadana, amb retransmissió on line o per la ràdio local. Per facilitar la participació crearem la figura “regidor+1” on qualsevol entitat o ciutadà podrà exposar al ple punt de vista sobre les qüestions que es tractin. 

He pogut fer només un tast del nostre full de ruta progressista pels propers anys, propostes sòlides, treballades i contrastades que tornin la il·lusió i la dignitat als ciutadans i ciutadanes de Mallorca. Si volen llegir el document en la seva totalitat, els hi convit a visitar la nostra web: http://convenciomunicipal.conferenciapsib2015.org/


miércoles, 18 de febrero de 2015

¿PERO DE QUÉ RECUPERACIÓN HABLAN?


Existe una teoría llamada “trickle down effect”, en castellano “efecto goteo” que presupone que al producirse crecimiento económico, éste acaba llegando a las capas inferiores. Imagínense unas copas de champán colocadas unas encimas de otras. A medida que se van llenando las copas de champán éste rebosa y va pasando a la copa siguiente. Como metáfora es muy ilustrativa de lo que la teoría económica ha creído que pasaba en nuestra sociedad, de que si a los ricos les iba muy bien, a los demás, por ende, también les iría bien. Nos equivocábamos.

Si cuando la economía iba boyante el crecimiento económico no fue garantía suficiente para la reducción de las desigualdades, en un escenario de austeridad y recortes el panorama es desolador. Informes recientes sobre la desigualdad global como el de UNICEF (2012) desvelan que los 61 millones de personas más ricas -el 1% de la población global- tienen la misma cantidad de ingresos que los 3.500 millones más pobres (56%). La globalización ha generado dinámicas de segmentación de la fuerza de trabajo global, marginación, exclusión y empobrecimiento. Ha erosionado las políticas redistributivas y la solidaridad y polarizado a las sociedades entre ricos y pobres, tanto dentro como fuera de las fronteras. Es lo que Manuel Castells denomina una nueva “arquitectura social” que divide a la humanidad en élites, burguesía, marginados y empobrecidos, corta transversalmente los lindes territoriales y culturales y reordena el mundo en dos categorías: los ganadores y perdedores de la globalización.

La reforma laboral ha consagrado la precariedad en nuestro mercado laboral dando lugar una nueva categoría social, el “precariado”, trabajadores pobres. Sin irnos más lejos, el año pasado en Baleares hubo casi 20.000 personas que trabajaron un máximo de 10 horas semanales. Desde 2011 han subido nada más y nada menos que un 60% los contratos de este tipo, que afectan especialmente a jóvenes y mujeres. Jóvenes y mujeres sin presente y sin futuro. Pues la precariedad de hoy es la pobreza en la vejez del mañana.

Ha crecido con fuerza también la cifra de asalariados cuya jornada oscila entre las 11 y las 20 horas semanales, mientras las jornadas laborales de 21 a 30 horas descienden y los empleos de jornada completa y mejor retribuidos quedan congelados.

Cada día vemos cómo nuestros mayores tienen que elegir entre medicarse o sostener a sus familias. Este invierno, muchas familias no han podido ni encender la calefacción. El informe de la Asociación de Ciencias Ambientales cifraba en 63.000 personas las que no pudieron en 2012 mantener sus hogares a una temperatura adecuada. Es alarmante el repunte de personas sin techo que vemos por la ciudad, personas que han perdido sus casas y se encuentran sin protección social , pues 3 de cada 4 personas desempleadas están desprotegidas actualmente.

Son los rostros de la desigualdad, que evidencian un escenario muy alejado de la euforia de la derecha.

¿De qué recuperación hablan nuestros gobernantes? ¿Quién se está recuperando? Porque si sólo nos fijamos en indicadores como que Baleares lideró en 2014 la venta de embarcaciones de recreo en España incurrimos en lo que en lógica se llama una “falacia de composición” o lo que es lo mismo, tomar la parte por el todo. Reaparece la teoría de la copa de champán. Que una pequeña minoría adinerada pueda lucir este verano su yate o lancha, no significa que la recuperación haya llegado a todos. Sin recuperación justa no habrá salida de la crisis.

Y aquí está el reto. Una salida justa y solidaria de la crisis. Porque demasiada gente se ha quedado tirada en la cuneta con las políticas neoliberales que han sacrificado la equidad y cohesión social.

Para acabar con la pobreza y la desigualdad hemos de cambiar de políticas. Apostar por un desarrollo económico diferente y por un mercado laboral más justo. Por ello, debemos derogar la reforma laboral y recuperar la negociación colectiva, además de impulsar un nuevo Estatuto de los Trabajadores.

El SOIB ha de ser útil a los ciudadanos y ciudadanas. Nuestra apuesta pasa por destinar a políticas laborales el 4% del presupuesto autonómico. Por que a en el plazo de un mes, cualquier parado/a tenga un diagnóstico de su situación y un itinerario personalizado. Con planes de choque, destinados a jóvenes -programas de segunda oportunidad- y también para mayores de 45 años, a través de un programa mixto de empleo que abarque a 5000 personas.

Baleares se ha convertido en tierra de precariedad y explotación, por ello elaboraremos un plan de erradicación de la explotación laboral a través de la Inspección de Trabajo, vigilando los contratos a tiempo parcial, los tiempos de trabajo y las horas extra, tomando medidas para evitar la discriminación salarial entre mujeres y hombres.

Trabajaremos para atraer más turismo más meses y de mejor calidad. Que revalorice el paisaje y el territorio. Diversificando producto y regulando el alquiler turístico y el todo incluido desde parámetros de calidad. En paralelo, desarrollaremos un plan industrial a una década vista que re-adapte a las nuevas realidades tecnológicas producciones tradicionales, con un Plan de ciencia y de inversión del 0,5 % del PIB en I+D+I, abordando la segunda fase del Parc Bit. Una apuesta firme por la economía del conocimiento para que los jóvenes y el talento tengan oportunidades en Mallorca.

La igualdad de oportunidades es el camino. No sólo es el objetivo, es el método. Si nos queremos rebelar contra las políticas que predican que nos hemos de conformar con las migajas de los ricos para que haya progreso social, necesitamos un cambio que apueste por la socialdemocracia. Habrá crecimiento económico si recuperamos la calidad en el trabajo y la cohesión social. Si recuperamos la justicia social.

Estamos a menos de 100 días para poderle dar la vuelta a esta situación y hacer políticas redistributivas que piensen de una vez por todas en el conjunto de los ciudadanos y en los colectivos más vulnerables.

Artículo publicado en El Periscopi.

miércoles, 11 de febrero de 2015

Tsipras y la Declaración de Atenas


La noción de paridad nace políticamente en Europa. La expresión “democracia paritaria” se lanza en un coloquio organizado en 1989 en Estrasburgo por el Consejo de Europa en el que la igualdad entre hombres y mujeres se plantea como una cuestión política

A petición de la Comisión de las Comunidades Europeas, tuvo lugar el 3 de noviembre de 1992 en Atenas, la primera cumbre europea “Mujeres al poder” compuesta por mujeres ministras o ex ministras del ámbito europeo. Las participantes denunciaron el déficit democrático existente y proclamaron la necesidad de conseguir un reparto equilibrado de los poderes públicos y políticos entre hombres y mujeres. En esta primera cumbre se firmó la denominada “Declaración de Atenas.
Resulta paradójico que veintitrés años después de la Declaración de Atenas haya sido el nuevo gobierno griego -resultante de la victoria de Syriza y posible gracias al pacto con la derecha nacionalista- quien haya ninguneado a las mujeres que les han aupado en el poder. Resulta paradójico que no hayan contado con ni una sola mujer para compartir cartera ministerial.
Tsipras ha considerado que el machismo es un mal menor. Que primero es la Troika y después las mujeres. Se equivoca. Para democratizar la economía y los mercados es fundamental conocer de qué manera impactan las decisiones económicas y políticas sobre las espaldas de las mujeres, cómo cada recorte y disminución de cada servicio público nos empobrece, satura, estresa a las familias y repercute en nuestra calidad de vida. Un calidad de vida muy diferente porque el ámbito de los cuidados de nuestros mayores e hijos sigue siendo prácticamente cosa nuestra.
El feminismo ha sido el primer movimiento político y social en plantear el déficit democrático de un sistema representativo que obvia a la mitad de la población, de ahí la paridad como derecho para asegurar la representatividad proporcional de los sexos. Es un derecho civil a ser electas y representar a la ciudadanía.
En el PSOE las mujeres hemos ido luchando y conquistando espacios democráticos hasta el punto de que hoy en día se ha asumido que no se puede ser socialista sin ser feminista. Un gobierno como el de Francesc Antich en Baleares fue pionero en el impulso de una ley de paridad cremallera que para la conformación de las listas electorales autonómicas. Fue un gobierno socialista, el de José Luis Rodríguez Zapatero el que consagrará por todo el territorio la paridad electoral en la ley de igualdad. El Partido Popular, que nunca ha creído en este concepto político -recordemos que recurrió ante el Tribunal Constitucional y perdió- se limita a cumplir la ley a la hora de confeccionar las candidaturas, pero en cuanto tiene ocasión la trampea, como explica que a día de hoy José Ramón Bauzá tenga sólo a dos mujeres en el Govern. Suerte que quedan tres meses para tener a la primera presidenta del Gobierno de esta Comunidad Autónoma, Francina Armengol, quien conformará un equipo de gobierno paritario y hará políticas feministas, como las que hizo en el Consell de Mallorca a través de la Dirección Insular de Igualdad y despreciadas por Maria Salom.
Estamos ya muy cansadas de tanto machismo. Del que nos invisibiliza, del que nos pone techos -de cristal u hormigón- de suelos pegajosos que nos impiden despegar, del que piensa que si no estamos es porque no valemos. Incluso la OCDE ha constatado en su último informe que las mujeres a pesar de tener más formación tenemos más paro, brecha que aumenta a menor nivel educativo.
A la crisis de la democracia se la vence con más democracia. Y no hay nada más transformador que reivindicar que sin mujeres no hay democracia, sin feminismo no hay avance social. La decisión de Alexis Tsipras es simbólicamente un mazazo a la lucha feminista por la democracia real. Ésa que también exige una mayor democratización de la economía, el fin de la austeridad y la regulación de los mercados.
Artículo publicado en El Periscopi.


lunes, 1 de diciembre de 2014

El conservadurisme perjudica greument la salut pública.



Avui és el Dia Internacional de la Lluita contra la SIDA. Més de 150.000 persones al nostre país pateix aquesta malaltia de transmissió sexual i un 30% dels portadors del virus no reben cap tipus de tractament perquè no ho saben. L'any passat moriren a les nostres illes 1.342 persones a causa del VIH. Balears té la taxa de SIDA més alta a nivell nacional.

Aquests anys de polítiques del PP els socialistes hem denunciat l'opacitat a l'accés a les dades de la Comunitat Autònoma respecte als indicadors de salut i ens hem oposat a la reducció per part del Govern de Mariano Rajoy en un 75% del Pla Nacional de la lluita contra la Sida. Si l'any 2011(el darrer de la legislatura Zapatero) aquest pla estava dotat en gairebé 7 milions d’euros -repartits entre les diferents Comunitats Autònomes- al 2012 va passar a 1 milió d'euros. Si a Balears, ens corresponien uns 180.000 € -que el Pacte de Progrés amb Francesc Antich al capdavant incrementà en més de 120.000 €- l'aportació estatal ha anat cada any reduint-se.  A aquestes retallades de Rajoy, José Ramón Bauzá i Maria Salom han afegit més retallades. Cal recordar que el Consell de Mallorca per qüestions purament ideològiques i de conservadurisme moral ha retallat en matèria socioeducativa eliminat un programa consolidat als instituts de Mallorca com eren les "Iniciatives als Instituts", on treballaven la prevenció i sensibilització entitats com Alas, Ben Amics, Taula per la SIDA, fonamentals per conscienciar al jovent de la importància del preservatiu a les relacions sexuals.

Si a aquest fet li afegim la vergonya del Reial Decret 12/2012 que ha expulsat a 20.000 persones del sistema sanitari normalitzat, tenim un cocktail explosiu en el risc de contagi del VIH.

L’estalvi econòmic no justifica ni compensa un retrocés en la resposta del VIH al nostre país ni a Mallorca, donat que està ben demostrat que la prevenció és molt més rentable que el tractament posterior. 

Avui 1 de desembre és un dia de solidaritat i compromís. No podem baixar la guàrdia. 

lunes, 24 de noviembre de 2014

25 de novembre. Res a celebrar.

 

El proper dia 28 de desembre es compleixen déu anys de l’aprovació d'una llei que ha suposat un abans i un després en la vida de milers de dones. La Llei Integral contra la Violència de Gènere ha suposat un revulsiu respecte a la violència de gènere en tots els aspectes i s’ha consolidat com un model internacional en la lluita contra el sexisme.

El passat dia 15 d’octubre, Espanya rebé a Ginebra una de les mencions d’honor del Premi de Polítiques de Futur (Future Policy Award 2014) que les institucions ONU Dones, World Future Council i la Unió Interparlamentària concedeixen a les millors lleis i polítiques del món que persegueixen el posar fi a la violència exercida contra les dones i les nines. Si ens han fet aquest reconeixement no ha estat gràcies a la perícia de la ministra Ana Mato ni a la sensibilitat mostrada per Mariano Rajoy, sinó per les lleis que deixàrem els socialistes.

Els déu anys d'aquesta llei ha servit per desmuntar totalment algun prejudici dels detractors d’aquesta lluita, com eren les anomenades “denúncies falses”. La darrera Memòria de la Fiscalia General de l’Estat aclareix qualsevol dubte al respecte afirmant que: “L’escàs percentatge de causes incoades cada any per delicte d’acusació o denúncia falsa suposa un 0,018%, suficientment eloqüent per rebatre les veus que s’aixequen en torn a la prevalença de les -denúncies falses- en matèria de violència sobre la dona”.

A pesar de la utilitat i del reconeixement internacional les dones continuen sofrint violència de gènere i el nombre d’assassinats lluny de disminuir, augmenten. Només durant el mes d’agost, vuit dones foren assassinades per les seves parelles o ex parelles, la xifra més elevada dels darrers quatre anys. Segons dades de l'Instituto de la Mujer quaranta-quatre dones han perdut la vida a mans de les seves parelles, tres d'elles convivien amb nosaltres a Mallorca.

Aquest 25 de novembre no estam per celebrar aniversaris. El clima no pot ésser més desfavorable per la igualtat i seguretat de les dones.

Les contínues retallades dels Governs del PP, a l'Estat s'ha retallat un 33% en igualtat i en VG un 22%. L'Institut Balear de la Dona als pressupost de 2015, plantegen una dotació inferior a la que es va trobar el 2012. Al Consell de Mallorca la sensibilitat de la Presidenta en aquestes qüestions ha estat nul·la. Reduir una conselleria i la Direcció Insular d'Igualtat. Deixant orfes als Ajuntaments.

La supressió de l'assignatura d'educació per a la ciutadania a la LOMCE -que formava en valors als futurs ciutadans i ciutadanes- ha eliminat el millor antídot contra la violència de gènere: la prevenció. Al llevar el programa d'Iniciatives als Instituts que afectava a deu mil joves de la nostra illa, també és un atac a la prevenció i sensibilització envers la igualtat. En sentit contrari, el PP dóna suport a l'educació segregada per sexes.

La reforma local, no consensuada amb els partits de l’oposició i impulsada pel govern del PP, ha qualificat com impròpies les competències que els Ajuntaments i les Entitats Locals venien exercint en Igualtat i Violència de Gènere, allunyant d’aquesta manera els serveis públics de l’atenció de les dones i suprimint la tasca de detenció, denuncia i suport específic, que realitzaven els serveis socials municipals. També el projecte de reforma del Codi Penal mostra la manca d'una decidida resposta penal del Govern davant la violència de gènere del seu articulat, rebaixa la gravetat del delicte de lesions i continua sense excloure expressament la mediació en els supòsits de violència de gènere, tal i com indica la llei integral i els tractats internacionals.

El Govern del PP està posant a la societat espanyola en una cruïlla molt perillosa, no solament perquè està desmantellant sistemàticament la lluita contra la violència de gènere en base a retallades, sinó perquè està atacant els ciments ideològics, legals i simbòlics.

Durant aquesta legislatura s'han tancat Oficines de víctimes del delicte a Mallorca. El nou projecte de llei de l'estatut de víctima del delicte, obliga a reemborsar les despeses a les dones víctimes.

La Llei Integral està amenaçada per la irresponsabilitat d’un govern central que ha fet desaparèixer el principi d’igualtat del discurs polític i la violència de gènere de les seves prioritats.

Per a totes aquestes raons, es fa necessari redoblar els esforços contra la violència de gènere, tornar a col·locar com a prioritat política i exigir que es restitueixi el sistema de protecció per a les dones víctimes i tots els recursos i mesures que s’han anat desmantellant en els darrers anys.

Quan el dia 17 de desembre de 1999, l’Assemblea General de les Nacions Unides designà el dia 25 de novembre com el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les dones, la ONU convidà a governs, organitzacions internacionals i organitzacions no governamentals a realitzar activitats dirigides a sensibilitzar a la ciutadania respecte a la violència de gènere en aquest dia de celebració internacional.

Els socialistes hem presentat o presentarem als diferents ajuntaments de Mallorca tot una sèrie de propostes per avançar en la lluita contra la violència de gènere. Lamentablement, el PP ha votat en contra.

La bateria de propostes presentades anaven encaminades a:

  1. Impulsar els Plans d'Igualtat des de l’àmbit local amb especial èmfasi envers la sensibilització sobre la violència de gènere, la detecció i suport a les víctimes i als seus fills i filles menors.

  2. Impulsar l’aplicació de la Llei de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere en coordinació amb tots els poders públics, tant locals com autonòmics i estatals.

  3. Reclamar que els Ajuntaments i ens locals recuperin expressament les competències en Igualtat i Violència de gènere, amb la consegüent dotació pressupostària suficient, igual que la resta de les Administracions Públiques, en l’àmbit de les seves respectives competències, amb l’objecte d’aplicar en la seva integritat i de forma eficaç la Llei Orgànica 1/2004, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere.

Així mateix també exigíem que el Govern estatal:

  1. Adopti les mesures que permetin l’aplicació efectiva i el desenvolupament de la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere.

  2. Reposi tots els fons pressupostaria retallats.

  3. Desenvolupi el sistema de seguiment integral dels casos de violència de gènere.

  4. Impulsi la implantació dels mitjans telemàtics i avaluí aquesta implantació en col·laboració amb el Consell General del Poder Judicial.

  5. Revisi i avaluí els protocols de coordinació actuals per augmentar la seva eficiència i garanteixi l’aplicació en tot el territori.

  6. Impulsi, juntament amb les Comunitats Autònomes, la finalització de la implantació de les unitats de valoració integral de violència de gènere en tot el territori.

  7. Avanci en una major formació i especialització de tots els professionals que intervenen davant aquesta violència i garanteixi que qualsevol modificació es dugui a terme en les estructures desenvolupades per perseguir aquesta violència i que no perdi la especialització.

  8. Garanteixi el compliment del Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra la dona i la violència domèstica, conegut com el Conveni d'Istanbul.

  9. Realitzi les reformes en el Codi Penal, en la Llei Orgànica del Poder Judicial, en el Codi Civil, en la Llei d’Enjudiciament Civil i en la Llei d’Enjudiciament Criminal que, amb l’objectiu de fer més efectiva la protecció i tutela penal de la seguretat dels fills i filles menors que pateixin la violència de gènere en el seu nucli familiar, assegurin el pronunciament exprés del Jutge respecte de la necessitat d’adoptar mesures específiques sobre el règim de custòdia, visites, cura i educació dels fills i filles, procurant la major seguretat i atenció, així com les mesures provisionals concretes, incloent altres mesures d’assistència i protecció social integral.

  10. Remeti aquest acord a la Comissió d’Igualtat de les Corts Generals.

Aquest 25 de novembre els i les socialistes tenim molt clar que no volem ser còmplices de la passivitat dels Governs del PP, o callar davant la paralització de les accions i debilitament de les polítiques públiques contra la violència. El nostre compromís ens du a fer una passa més i posar les nostres seus i cases del poble a disposició de les dones, perquè siguin espais segurs d'assessorament, ajuda i solidaritat.  

Queden 6 mesos pel canvi i si una cosa tenim molt clara és que apostarem per restituir les polítiques d'igualtat de gènere i treballar la igualtat entre el col·lectiu jove. La igualtat tornarà a estar en el centre de l'agenda política.